Adrien Maurice de Noailles
_-_MV_1082.jpg) Adrien Maurice de Noailles Retrat d'Eloi Firmin Féron, 1834  | |
| Nom original | (fr) Adrien Maurice de Noailles |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 29 setembre 1678 París |
| Mort | 24 juny 1766 (87 anys) París |
 Duc de Noailles | |
| 1708 – 1766 | |
| Activitat | |
| Ocupació | diplomàtic, militar, polític |
| Activitat | 1710 - 1766 |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Exèrcit de Terra francès |
| Rang militar | mariscal de França |
| Conflicte | Guerra de Successió Espanyola |
| Obra | |
| Localització dels arxius |
|
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Noailles |
| Cònjuge | Françoise Charlotte d'Aubigné |
| Fills | Françoise Adélaïde de Noailles, Amable-Gabrielle de Villars, Louis de Noailles, Philippe de Noailles, Marie Anne Francoise de Noailles |
| Pares | Anne Jules de Noailles Marie-Françoise de Bournonville |
| Germans | Marie Christine de Noailles Maria Victòria de Noailles Marie-Thérèse de Noailles |
| Premis | |
Signatura _Mar%C3%A9chal_of_France.jpg) | |
 | |
Adrien Maurice de Noailles, 3r duc de Noailles (29 de setembre de 1678 - 24 de juny de 1766), fou un aristòcrata i militar francès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.[1]
Perfil biogràfic
[modifica]Fill d'Anne Jules de Noailles, 2n duc Noailles, i de Maria Francesca de Bournonville, heretà el títol duc de Noailles després de la mort del seu pare el 1708.
El 1698, com a comte d'Ayen, es casà amb Françoise Charlotte Amable d'Aubigny, neboda i beneficiària del marquès de Maintenon, amb qui tingué 4 filles i 2 fills. Els seus dos fills mascles, Louis, 4t duc de Noailles, i Philippe, duc de Mouchy, també esdevingueren mariscals de França.
El duc de Noailles fou nomenat cavaller de l'Orde del Toisó d'Or el 1702, Gran d'Espanya el 1711, i cavaller de l'Orde de l'Esperit Sant el 1724.
Expedient militar
[modifica]Guerra dels Nou Anys
[modifica]Durant la Guerra dels Nou Anys comandà les tropes franceses en la Batalla de Verges.
Guerra de Successió Espanyola
[modifica]Lluità en la Guerra de Successió Espanyola, encapçalant reforços a René de Froulay de Tessé i René de Froulay de Tessé per al fallit setge de Barcelona de 1706[2] i comandant la invasió francesa del nord de Catalunya l'any 1711 que finalitzà amb el Setge de Girona.
Posteriorment fou president del Consell de Finances de França entre 1715 i 1718. Es distingí en la Guerra de Successió polonesa (1733-1738) i fou nomenat mariscal de França el 1734, convertint-se en degà dels mariscals el 1748.
Complí en la Guerra de Successió Austríaca i se'l nomenà comandant de les forces franceses el març de 1743. Fou derrotat a la Batalla de Dettingen el juny de 1743, però reeixí en expulsar les tropes austríaques fora d'Alsàcia-Lorena l'any següent, encara que perdé l'oportunitat de derrotar totalment l'exèrcit austríac mentre estava creuant el Rin.
Expedient polític
[modifica]Va ser Ministre d'Assumptes Exteriors des de l'abril al novembre de 1744 i considerava la Gran Bretanya com l'enemic més gran de França, per sobre de la mateixa Àustria. Posteriorment actuà amb gran capacitat diplomàtica i tingué una influència substancial sobre el curs de política exterior francesa.
Referències
[modifica]
- ↑ Rotger, Agnès; Casals, Àngel «L'oportunitat perduda dels catalans». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, 9-2011, p.28-31. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Suaréz Fernández, Luis. Historia general de España y América (en castellà). 2a ed.. Ediciones Rialp, 1984, p. 248. ISBN 8432121061.[Enllaç no actiu]